[Stanford University www.stanford.edu]
Presentador: Us presentem aquest programa de mà
d'Stanford University. Visiteu-nos a stanford.edu
[aplaudiments]
Steve Jobs: Gràcies.
[Steve Jobs - CEO d'Apple i Pixar Animation]
Jobs: És un honor estar aquí per la vostra graduació
d'una de les millors universitats del món.
[aplaudiments]
La veritat, mai vaig graduar-me a la universitat
i això és el més prop que hi estaré.
[riure]
Avui, us vull explicar tres històries de la meva vida.
Només tres històries.
La primera història és sobre connectar els punts.
Vaig deixar Reed College després dels primers 6 mesos. Però després m'hi vaig quedar per 18 mesos més fins deixar-ho de debò.
I així, per què vaig deixar-ho?
Tot va començar abans que jo nasqués.
La meva mare biològica era una estudiant jove
soltera que va decidir donar-me en adopció.
Ella volia que m'adoptés gent graduada.
així que tot estava arreglat perquè
m'adoptessin un advocat i la seva dona.
Excepte que quan vaig néixer, van decidir
a última hora que ells volien una nena.
Així que els meus pares, que estaven en llista d'espera,
van rebre una trucada a mitja nit preguntant:
"Tenim un nen nounat, el voleu?"
I ells van contestar: "És clar."
La meva mare biològica va descobrir que la meva mare
no va graduar-se a la universitat ni mon pare a l'institut.
Va rebutjar firmar els papers de l'adopció.
Ella tan sols va cedir mesos més tard quan els meus
pares van prometre-li que jo aniria a la universitat. Això era el començament de la meva vida.
I 17 anys més tard vaig anar a la universitat. Però,
ingenuament, vaig escollir una universitat quasi tan cara
com Stanford.
i tots els estalvis dels meus pares, de classe treballadora,
eren gastats en la meva matrícula.
Després de sis mesos, no podia veure-li
un valor.
No tenia ni idea de què volia fer amb la meva vida
ni com m'ajudaria la universitat a descobrir-ho.
I aquí estava, gastant tots els diners que mons
pares havien estalviat tota la seva vida.
Així que vaig decidir deixar-ho i confiar en què
tot aniria bé.
Feia una mica de por llavors, però mirant enrere
va ser una de les millors decisions que he près mai.
[riure]
En el moment que vaig deixar-ho vaig poder deixar
les classes que no m'interessàven.
i anar com a oient a les que més m'agradaven.
No tot era bonic. No tenia residència, així que
dormia al terra de la d'un amic. Retornava ampolles
de cola pels dipòsits de 5 cèntims per comprar menjar.
I caminava 10km cada diumenge a la nit per trobar un
bon àpat al temple Hare Krishna.
M'encantava.