>> PRESIDENT: si us plau, Sr. Lauer
(Pausa)
>> LAUER: sí, quant temps tinc?
>> PRESIDENTA: deu minuts. >> LAUER: Molt bé
>> LAUER: Sra. Presidenta, senyores i senyors,
Benvolgut Sr. Wowereit (és l'alcalde de Berlin)
A l'últim discurs de l'Andreas es va parlar de l'aspecte programàtic del rumb pres pel govern,
i jo voldria aprofitar per explicar algunes coses que són
d'una natura més general. El grup parlamentari pirata forma part d'aquesta casa des del setembre de l'any passat,
i després de l'eufòria i les declaracions inicials per part dels partits
que ja formaven part de la casa parlant de canviar el seu estil polític,
sembla que la maquinària habitual ha tornat a imposar-se.
Puc entendre que confieu en que nosaltres ens adaptarem a vosaltres en comptes de que vosaltres ho feu a nosaltres,
però aquesta lògica del blanc i negre es queda curta. L'entrada del partit pirata
al parlament estatal de Berlin significa un trencament. Amb nosaltres, ha entrar un partit polític,
els membres del qual estan familiaritzats amb els nous mitjans de comunicació i amb l'internet. Aquest
és un fet consumat que heu d'acceptar, si voleu entendre la nostra sorpresa i descontentament
en referència als esdeveniments d'aquest parlament. Hem crescut en un món que ofereix, a tothom
que vol entrar-hi, una plataforma neutral pel lliure desenvolupament de les persones. Per suposat,
aquest món - l'internet - també conté perills, però esmenteu-me un sol lloc on això no és compleixi.
Creiem que les oportunitats que ofereix l'internet són més grans. I la igualtat d'oportunitats que ofereix
el món físic, de la qual es parla a molts dels programes electorals i en aquesta declaració del govern,
es fa realitat a l'internet. Perquè allà, de fet,
ningú es preocupa pel teu origen, quin gènere tens o a quina religió
pertanys. Només has de convèncer pels teus actes. Com
una societat paral·lela - i empro aquest terme intencionadament - està esdevenint
encara més important en aquest moment, en el qual més i més ciutadans de la nostra societat estan sent ignorats
pel sistema social i no volen ser oprimits per les convencions socials existents.
Els pirates no representen als "pijos" de l'escola sinó als
"empollons", els inadaptats; aquells que no van ser convidats a les
festes durant el seu temps a l'escola; aquells que no s'estaven enmig de la colla enfotent-sen sarcàsticament, fent veure que eren compassius.
Sí, fa poc parlàveu de solidaritat, i ara dieu 'Aww' a una cosa com aquesta; haurieu
d'avergonyir-vos de vosaltres mateixos! Havíem de trobar (....) - Per desgràcia he oblidat la meva (joc de paraules)
Si ho hagués empaquetat, ho haurieu agafat i després
us haurieu callat la boca. (traducció aproximada d'un joc de paraules)
Gràcies a l'internet estem en l'ull de l'uracà d'un procés que inclou a tota la societat
el final del qual encara no albirem. El canvi social,
causat per l'internet com a tecnologia (...)
>> PRESIDENTA: Sr Lauer, un segon, disculpi'm. Sres. i Srs., les interjeccions són una cosa
però un nivell constant de soroll és una altra. Deixin parlar a l'orador.
>> LAUER: estic arribant al punt. Gràcies a l'internet estem a l'ull
de l'uracà d'un procés que implica a tota la societat, el final del qual encara no tenim a la
vista. El canvi social causat per l'internet com a tecnologia
és significatiu i no hauríem de deixar passar l'oportunitat d'aprofitar-lo.
L'internet canvia implacablement els paradigmes dels segles 19 i 20.
Què és coneixement, què és treball, què són les qualificacions en un món que m'ofereix tota la informació
prement un botó? Com a molt estem connectant amb els
símptomes d'un món canviant. Però hem de començar a connectar
amb les causes. Simultàniament, no podem reaccionar amb solucions del segle 20
per arreglar problemes del segle 21 0:03:53.790,0:03:59.120 Mentrestant, l'internet pot fer més. No és només Google o eBay, sinó la
participació democràtica de molts. Com a parlament no podem ignorar els avenços tecnològics
dels darrers anys. El problema és que aquesta casa no recompensa la innovació.
Però, perquè hauria de fer-ho, si tot plegat va sobre continuïtat, i des del moment en què 149 persones
com a representants electes substituïm 3,5 milions de ciutadans de Berlín,
va sobre la reducció de la complexitat. Sí, va sobre el poder. En el moment en què aquesta
casa decideix el nivell d'implicació dels ciutadans al procés polític,
va sobre la por d'abolir-lo.
Però no tingueu por: ens vàrem abolir a nosaltres mateixos fa bastant temps.
Per que, què significa realment el rumb polític del seu govern, Sr. Wowereit? Ha estat vosté qui
ha declarat avui el que es suposa que passarà durant els propers 5 anys. I com succeirà això? Mitjançant
lleis. Qui decideix aquestes lleis? Aquesta casa. Però: qui les escriu aquestes lleis?
Qui dels representants presents és el Sr. o la Sra. "redactor d'esborranys"? On
seu aquest consultor? Seu a l'administració. És una trista realitat que aquesta casa no
està complint el seu encàrrec constitucional
de generar lleis. Serà una trista realitat que durant els següents
5 anys cada canvi sortirà del senat,
i cada canvi serà aprovat per la coalició (governant), apretant les dents o no.
I l'oposició cridarà. I l'oposició farà suggerències, i l'oposició cridarà. Arribats a aquest punt
parlaré explícitament als diputats dels grups parlamentaris: us ho havíeu imaginat així?,
val la pena aprovar el que el Sr. o la Sra. "redactor d'esborranys" ha escrit
en alguna oficina del senat durant 5 anys? El lliure albir, ancorat a la constitució,
està esdevenint una taca al parlament estatal una setmana darrera l'altra. I qui d'aquí té
les regnes lliures per estar en desacord amb el seu grup parlamentari en públic?
Aquest seguiment de la línia del partit que, al seu torn, segueix la línia del senat
és un perill per a la democràcia. Quan estem parlant aquí sobre els perills dels grups de pressió i més
transparència en aquesta casa, no estem considerant que els grups de pressió redacten les lleis
no els que les aproven.
Ja no hi ha més debats en aquesta casa, només espectacles de titelles,
amb rols dividits en coalició i oposició. Hi ha una concentració de poder al senat
que no és saludable. A la vista dels reptes que Berlín ha d'afrontar, és digne de menció
que nosaltres, com a representants, només estem obligats per la nostra consciència,
haureu d'aguantar-ho. La solució és tan simple com radical
la secció 2a de l'article 59 de la constitució diu "les lleis hauran de sorgir del parlament,
del senat o de les iniciatives populars". Esborrem
"del senat". Atorguem als membres d'aquest parlament
l'autoritat per a escriure lleis, així hi haurà debats
reals en aquesta casa - importants i transversals als partits. Proveu
a imaginar quant motivador podria ser, si aprovéssiu
una llei després d'un dur debat, en el qual hi heu treballat amb sang, suor i llàgrimes..
Però, per suposat, ho sé: això són només desitjos. Després del meu discurs
argumentareu amb prou raons per explicar que el sistema que
hem tingut durant 50 anys és prou bo i ha de continuar. Sobretot
us explicareu a vosaltres mateixos que teniu un paper important en el que
passa en aquesta casa. I, fins i tot, si el que acabo de dir us hagués convençut,
no sereu prou atrevits per a discutir-ho dins el vostre grup parlamentari,
dins el vostre partit. Durant la campanya electoral vàrem posar un cartell amb l'slogan "Perquè estic penjat aquí,
si igualment no aneu a votar?". També podrieu posar-ne una altra en aquest estrat
que digués: "Perquè estic parlant aquí, si ja sé el que votareu
igualment?". L'exit del partit pirata és també l'èxit d'una crisi en la confiança en
en el nostre sistema de representació parlamentària Els ciutadans de Berlín
no demanarien més participació si es sentíssin representats
de la forma adeqüada aquí. Algú s'ha fet mai a si mateix
aquesta pregunta?: perquè la gent, que obté el corrent elèctric d'un endoll i els diners d'un
caixer automàtic, de cop i volta està interessada en la participació política?
Si volem convèncer a la gent de Berlín de que el sistema
democràtic representatiu és necessari, aleshores hauriem de començar ràpidament a donar-los
motius per a fer-lo. Amb l'excusa d'un negoci, com sempre, no funcionarà de cap de les maneres.
Moltes gràcies.
>>PRESIDENTA: gràcies.