TED ha fet 30 anys.

Aquest mes, la World Wide Web celebra

el seu 25è aniversari.

I tinc una pregunta per a vosaltres:

parlem del viatge, del que ens espera,

parlem del govern.

A veure quin tipus de Web volem.

Fa 25 anys treballava al CERN,

i finalment, després d'un any,
em van donar permís

per a fer-ho com a projecte no oficial.

Vaig escriure el codi.

Crec que vaig ser el primer usuari.

Hi havia molta preocupació,

la gent no volia adoptar-ho

perquè seria massa complicat.

Amb molta persuasió,

i col·laboració amb gent meravellosa,

poc a poc, va arrencar.

I va ser un èxit. Va ser genial.

De fet, uns anys més tard, a l'any 2000,

un 5 % de la població mundial

utilitzava la World Wide Web

L'any 2007, 7 anys més tard, el 17 %.

L'any 2008 vam crear
la World Wide Web Foundation,

en part per vigilar

i controlar aquest nombre.

I ara per ara, l'any 2014,

un 40 % de la població mundial

utilitza la World Wide Web,
i segueix a l'alça.

És obvi que creix.

I vull que penseu
en els dos aspectes d'aquest fet.

Es evident que aquí a Ted,

el primer que us preguntareu

és com ens ho fem perquè
l'altre 60 per cent pugi al carro

el més aviat possible?

Hi ha moltes coses importants.
Evidentment la part mòbil serà clau.

Però també vull que penseu en aquest 40%,

perquè si gaudiu

d'una vida amb Internet,

ja no recordeu les coses,

les mireu a la Web,

podeu arribar a pensar que és un èxit

i que ja ho tenim tot fet.

Però, de fet, sí, ha estat un èxit,

hi ha moltes opcions, Khan Academy,

per Déu, hi ha la Wikipedia,

un gran nombre d'e-books gratuïts

que es poden llegir en línia,

coses meravelloses per a l'educació,

de tot en totes les àrees.

El comerç en línea

ha capgirat la forma
amb la que el comerç funcionava,

ha creat noves formes de comerç

que fins ara no eren possibles.

Un dels més grans
afectats ha estat el comerç.

Els governs, no de manera universal,

però també s'han vist afectats
d'alguna manera:

informació lliure, e-govern,

moltes coses que ara són visibles

i es poden veure a la Web.

També hi ha coses menys visibles

La sanitat, per la nit preocupats

perquè algú que coneixen

té càncer,

o poden parlar a través d'Internet

amb algú d'un altre pais a qui s'estimen.

Aquestes coses no están ahí a l'abast,

i de fet, han adquirit cert valor privat.

No podem donar per fet
que aquesta part de la Web,

el que ens ofereix la Web,

és que quan l'utilitzem,

no és un medi transparent i neutral.

Puc parlar amb algú sense preocupar-me

del que sabem què està passant,

sense preocupar-nos de que

algú ens està escoltant

i de que potser aquest algú
se n'aprofitarà.

Per tant, hem d'entendre

que no podem utilitzar la Web,

ens tenim que preocupar

de si la infraestructura
que hi ha darrera de tot això,

té la qualitat que n'hem d'exigir.

Gaudim del fet que
tenim llibertat d'expressió.

Podem fer un tweet, i molta, molta gent

pot veure'ls, però no és així,

hi ha països on Twitter està bloquejat,

o d'alguna manera, la forma
que tenim d'expresar-nos

dóna alguna informació
de nosaltres,

del pais on vivim,

que ningú més pot saber.

Hem de protestar i assegurar-nos

que no hi ha censura,

que la Web és lliure

allà on hi ha censura.

Apreciem que la Web sigui lliure.

ens permet parlar.
Tothom pot parlar amb tothom.

Tant és qui siguem.

Ens unim a aquestes

grans xarxes socials

que, de fet, estan construïdes

perquè sigui més fàcil xerrar
amb altres persones

que també pertanyen a la
mateixa xarxa social

però no amb altres que no hi estan,

per la qual cosa ens estem limitant.

I també, si heu llegit el llibre
"The Filter Bubble",

el fenomen "filter bubble" consisteix

en que ens agrada utilitzar les màquines

per trobar les coses que ens agraden.

Ens encanta disposar de tot allò

que ens agrada sols amb fer click,

i la màquina,
automàticament, ens dóna

tot allò que ens agrada

i acabem amb aquesta visió
de color rosa del món,

anomeda "filter bubble".

Hi ha tot de coses que potser

amenacen la xarxa social que tenim.

Quin tipus de Web volem?

Jo en vull una que no estigui
fragmentada a peces,

com alguns països proposen

per fer front al problema de l'espionatge.

Vull una Web que sigui, per exemple,

una bona base per a la democràcia.

Vull una Web on pugui utilitzar la sanitat

amb privacitat i on hi hagi molta

informació sobre salut,
on la informació clínica

sigui lliure per a la recerca científica.

Vull una Web on el 60% que no hi és

pugui entrar-hi el més aviat possible.

Vull una Web que sigui
una base per a la innovació

i que quan alguna cosa dolenta passi,

quan hi hagi algun desastre,
puguem respondre

i sol·lucionar-ho ràpidament.

Aquests són alguns exemples del que vull,

d'una llista llargíssima.

Cada u té la seva llista.

Vull que en aquest 25è aniversari

pensem en quin tipus de Web volem.

Podeu anar a webat25.org

on hi trobareu alguns enllaços.

Hi ha un bon grapat de dominis

on la gent ha començat
a redactar una Carta Magna,

una declaració de drets per a la Web.

Què us sembla si ens hi unim?

Si acordem que, d'alguna manera,

hi ha uns drets fonamentals,
el dret de comunicar-nos amb qui volguem.

Què posarieu a la vostra Carta Magna?

Fem una Carta Magna entre tots

per a la Web.

Fem-la aquest any.

Utilitzem l'energia del 25è aniversari

per fer entre tots una Carta Magna

per a la Web. (Aplaudiments)

Gràcies. I, feu-me un favor:

Feu-ho per mi, d'acord? Gràcies.

(Aplaudiments)