El test de Bechdel o 
"el classificador de pel·lícules de Mo"

és una espècie de prova de foc que evalua la presència 
de dones a les pel·lícules

Té el seu origen en el cómic 
de l' Allison Bechdel

"Dykes to watch out for" de 1985.

Funciona així: una pel·lícula només té que 
passar aquestes tres senzilles preguntes:

La primera: Hi ha dues o més dones al film, que
tinguin nom?

La segona: Parlen entre elles?

I la tercera: Parlen entre elles d'alguna cosa 
que no sigui un home?

És bastant increible la quantitat de películ·les que
no superen aquest test.

A més a més, no és un indicador de si una 
pel·lícula és feminista o de si és bona,

només mostra si hi ha prescència femenina en ella, i de com elles parlen d'alguna cosa que no siguin homes.

Per provar que això és un problema sistèmic real i
no només es troba en algunes pel·lícules aqui i allà,

us puc mostrar un parell de pel·lícules que no
passen la prova.

*música instrumental*

*música instrumental*

*música instrumental*

D'acord, ja ho heu entés. Aquestes són només unes quantes pel·lícules de les moltes que no superen aquest test.

Quan l'anomeno un problema sistèmic

el que vull dir és que, no són només unes quantes
persones aquí i allà que no aprecien les dones

o que no volen que s'expliquin històries de dones,
sinó, més aviat, que la totalitat de la indústria

està basada en la creació de pel·lícules que satisfan als homes i que tracten sobre ells.

La propera vegada que vagis al cinema, simplement
fes-te aquestes preguntes:

Hi ha dos o més dones a la pel·lícula, que tinguin noms?

Parlen entre elles? I parlen entre elles d'alguna cosa que no sigui un home?